8.1 Accessibilitat i inclusió. Treballar per a crear entorns de navegació fàcils i accessibles a tot tipus d’alumnes, malgrat les possibles discapacitats i graus d’afectació, ha estat una fita que ha marcat d’una forma profunda tota l'activitat realitzada al llarg del treball de recerca. Les diferents investigacions han obert camins que faran possible en el futur nous programes, noves aplicacions i eines adaptades que permetran l’accés a la comunicació a nens afectats amb diferents discapacitats físiques, neurològiques o sensorials. Com a resultat de les investigacions en alta discapacitats hem aconseguint sistemes de navegació que faciliten el treball a diferents col·lectius, com ara el de la gent gran o el de les nens i nenes que presenten dificultats d’aprenentatge. La inclusió d'aquests nens i nenes a les escoles ordinàries únicament serà possible amb eines estratègiques de comunicació i una bona formació dels mestres pel que fa a tot el que esta relacionat amb les noves tecnologies.
Avui, sense aquestes experiències, no serien possible dissenys tan acurats i pensats per aprofundir en la creació de propostes de treball innovadores i imaginatives. L'escolarització inclusiva ens demana tot el nostre esforç i en aquest sentit cal seguir treballant amb nous sistemes tecnològics extrems . El futur resta obert¡
8.2 Informàtica extrema i canvi metodològic.
La investigació en recursos digitals dels que treballem en desenvolupament cognitiu i accessibilitat motòrica està transformant i renovant el concepte d’informàtica educativa. En “l’extreme computer science” no valen els recursos Standard, cal fer dissenys trencadors per facilitar les adaptacions curriculars. Treballar en situacions que comporten necessitats extremes ens obliguen a desenvolupar estratègies límits des d'un punt de vista tecnològic i a treballar amb dissenys arriscats per tal de cridar l’atenció a partir d’estímuls sensorials a alumnes que presenten multideficiències.
Treball amb un sistema binari. Innovació tecnològica que obre un nou camí en la discapacitat motriu -copyright Bernat Orellana López (2008)- Aquest sistema s'aplica a un sistema de textos predictiu, amb entrada amb la veu i focus automatitzat. Una eina innovadora pel alumnes "motòrics".
La informàtica des d’un punt de vista pedagògic està resultant refractària als diferents corrents de renovació com a conseqüència d’una perpetuació dels sistemes tecnològics tot pensant en una relació unívoca amb l’ordinador. La “necessària” i mal anomenada interactivitat (no interactivem amb les màquines) està condicionant tot el treball amb l’ordinador creant processos educatius intructivistes davant els processos de renovació entorn al constructivisme, o la co-construció social com a metodologia de treball educatiu i com a valor de transformació social. L’ordinador a l’aula ha de canviar les metodologies en relació com es fa ús de l'ordinador com a eina informàtica amb una renovació de les formes, els continguts i les metodologies.
Ara farà vint anys de les primeres experiències en informàtica educativa. Ha estat un temps de creació, de formació i de generació de noves propostes a partir del desenvolupament de nous recursos tecnològics. Explico a continuació els diferents programes i els recursos tècnics que han fet possible la seva planificació, creació i execució.
Hem creat senzills logaritmes matemàtics que simplifiquen funcions molt complexes per representar gràfiques que ajudin a fer “grans creacions artístiques” a alumnes amb discapacitats cognitiva i motòrica severa. Tota la tècnica de treball va fer possible la creació del grup de programes Alfawin’Geometric publicat pel Departament d’Educació.
Hem desenvolupat biblioteques informàtiques internes per treballar les imatges creant sistemes de reducció, i ampliació amb sistemes de creació d’arxius gràfics amb suports d’alta qualitat. Els programes Tapes, calendaris, sopes de lletres, memòrics, tallers d’escriptura han estat creats amb aquestes estructures.
La necessitat “entorns transparents” ha fet possible la creació de sistemes de navegació que faciliten el treball de desar, editar i fer la gestió d’arxius d’una forma senzilla i fàcil.
Hem creat algoritmes de transformació per crear sistemes de predicció de textos. Molts dels programes del catàleg utilitzen aquestes tècniques. L’exemple més paradigmàtics és el programa Preditext.
Hem crear sistemes de captació i automatització intern del sistema operatiu, inte relacionant diverses aplicacions que s’executen en el mateix moment. Aquesta és una tècnica que ens permet captar tecles i entrades des de qualsevol aplicació, faciliten la creació de programes residents que ajuden en la navegació.
8.3 Tipologia de programes:
Programes Adaptats: són aplicacions que han estat creades, pensades i
dissenyades amb arquitectures internes que faciliten el treball a alumnes que presenten algun tipus de discapacitat motriu, sensorial, cognitiva. Mira.els.meus.cucs, per exemple, esta especialment pensat per a alumnes amb discapacitats cognitives i motòriques: per un costat presenta un sistema d’entrada a partir de tot tipus de perifèric i una interfície preparada per a una navegació fàcil. Són molts els exemples que podeu troba a les pàgines "www.bernar-orellana.org". Entre altres, en fase d'investigació, un editor-navegador per a usuaris que presenten discapacitat visual.
Programes amb Adaptacions: aplicacions que sense estar creades per a usuaris amb discapacitats incorporen eines. Per exemple el programa Cognigraf presenta una funció “SenseClic” que emula l’acció de fer clic. Aquesta eina és auxiliar, no el propòsit del programa.
Eines adaptives: són programari específicament creats per a fer suport a altres programes. Una lupa, un lector de pantalles. Són eines que ajuden a treballar davant l’ordinador d’una forma estricta. Selected i Senseclic són dos exemples.
Escriptoris virtuals: És un sistema de comandament automatitzat de l’ordinador. Podem planificar tasques, organitzar la informació, gestionar els diferents programes. Un exemple és el navegador "Navegamatic".
Funcions estratègiques. A més d’aquest tipus d’aplicacions, els programes estan pensats per a facilitar la comunicació a alumnes amb discapacitats cognitives i sensorials. Així, les últimes aplicacions incorporen a partir de sistemes de navegació adaptatives unes interfícies gràfiques a base de representacions icòniques i sistemes de reforç per focalitzar l’atenció i seqüenciar les accions a partir de l’estímul de la música. Tota la sèrie de programes treballats específicament en el treball de recerca han estat pensat en base a aquests principis: Gnomos, Cognigraf, Camins, Puzzles...
8.4 Aportacions tecnològiques
8.4.1Algoritmes matemàtics
Transformació que fan possible desordenacions intel·ligents de les bases de dades per a crear programaris amb sistemes predictius en diferents programes d’accessibilitat motòrica. Es el cas del sistema predictiu intel·ligent del Preditext.
L'ordre en que apareixen les paraules és un factor vital per a facilitar el treball escriptor a la persona discapacitada. La rapidesa i bones percepcions en la navegació i control dels programes són vitals per engrescar als nens i a les nenes amb dificultats d'aprenentatge a escriure. Preditext incorpora un sistema d'entrada flotant. Presenta el llistat sota la base de la paraula iniciada. El sistema flotant aporta un sistema d'entrada per "seqüència d'espera". Aquesta tecnologia és la primera vegada que s'implanta en un sistema de tipus predictiu. Programes: Preditext i Preditext Global Key. Entrada amb sistemes KeyLogger
8.4.2 Navegació integrada.
Permet realitzats les funcions de manteniment de carpetes d’una forma ordenada i fàcil. Aquest és un aspecte essencial pe facilitar el treball amb l'ordinador a docents que presenten dificultats amb el treball amb l'ordinador com a eina comunicativa i de treball amb els seus alumnes. "Mira.els.meus.cucs" és un exemple de programes amb aquestes característiques. Crear dissenys que faciliten la navegació per sistemes icònics a partir de
8.4.3 Sistemes "portables".
Integrar tot els elements de la programació i biblioteques en una única aplicació sense dependències ha estat un dels objectius principals del treball de recerca. “La congelació” de les màquines, la instal·lació excessiva de tot tipus de filtres i mides de seguretat –la major part de les vegades inútils i innecessaris- provoca grans problemes en l’execució dels diferents programaris, biblioteques, drivers i tot tipus de “Plugins”.
La gestió i manteniment de les aules d’informàtiques amb paranys de tot tipus, semblant més pensades per a una oficina o banc que per a una aula dedicada a la gestió de recursos educatius. El sistema que presenten totes les noves aplicacions permeten la seva execució sense necessitat de cap instal·lació, qüestió important tot pensant en les màquines dels centres amb sistemes de protecció que impedeixen cap tipus d’instal·lació (inclòs descongelant els ordinadors).
La investigació en recursos tecnològics en relació a la execució autònoma del programari, ha estat un dels objectius principals del treball de recerca i on d’una forma general els objectius han estat molt ben aconseguits.
8.4.4 Aplicacions automatitzades en connexió en xarxa.
D’una forma automàtica una aplicació queda activada i relacionada amb altres bases de dades quan es troben en local o en xarxa a partir d'un servidor d’Internet. Aquesta propietat afegeix als programes grans possibilitats en relació a la creació de propostes didàctiques significatives. D’aquesta forma es pot obtenir imatges situades a Internet o de qualsevol repositori situat en els diferents aplicatius de la WEB 2.0. Vídeos, textos, imatges queden inserides a la nostra aplicació en local d’una forma automatitzada des dels bancs d’Imatges de Flickr, Google, Wikipedia..
L’aplicatiu “Presentació” duu aquesta tecnologia, que facilita el treball amb la Pissarra Digital Interactiva a partir de la informació continguda en el servidor i a partir de la gestió d’eines autònomes de dibuix i escriptura. (base de dades des d’Internet, Autofocus, teclat virtual i llapis associat al sistema). En l'exemple hem obtingut un mapa de Catalunya per a treballar d'una forma interactiva amb la PDI a partir del programa “Mira.els.meus.puzles”
8.4.5 Sistemes autofocus.
Incorpora sistemes autofocus per crear teclats virtuals integrat en el sistema. Això permet introduir dades des una aplicació resident als diferents programaris. Aquesta tecnologia és vital per a treballar amb programaris que siguin capaços de focalitzar el treball amb la pantalla. Aquest aspecte és important en el moment de crear programari específic per a la Pissarra Digital Interactiva. El programa Selected sempre domina el focus, encara que es faci entrades de nous aplicatius. Això ha estat al crear un sistema de treball en capes i fer possible que la nostra aplicació resident sempre ocupi la situada a sobre.. Aquesta millora tecnològica permet treballar d'una forma fàcil a alumnes amb grans dificultats en relació a l’accessibilitat motòrica, ja que mai no pot perdre la visualització o focus del programa o eina en la que esta treballant.
8.4.6 "Lector teclat".
Tecnologia utilitzada per capturar l’entrada realitzada en el teclat des d’una aplicació “oculta”, quant el focus actiu esta situat en un altre programa –tecnologia aplicada pels virus informàtics per obtenir dades d’una màquina d’una forma fraudulenta-.
Aquesta propietat és fonamental per a crear sistemes globals de captació de text per a crear programari predictiu en qualsevol aplicació. Aquesta tècnica ha estat implementada en el programa "Preditext-global'Key" i en un Navegador parlant, on l'escriptura en el teclat virtual permet l'entrada de dades en qualsevol programari o aplicació activa en Internet. El sistema és autònom i no requereix activa o executar prèviament cap Navegador. És un altre dels avenços aconseguits en la investigació d’eines multiplicatives en relació a la discapacitats motriu.
8.4.7 Interacció amb lupes.
A partir de biblioteques de tractament gràfic de les imatges he aconseguit crear sistemes automatitzats que permeten l'ampliació selectiva de la pantalla. El sistema de treball en capes permet crear aplicacions per fer més gran les imatges. -aplicacions de Zoom-.
Una altre avenç ha estat aconseguir capes transparents per a interactuar directament a sobre de la lupa, tecnologia desenvolupada per molt poc programes i dirigits únicament a la discapacitat visual. Conèixer aquestes dues tecnologies, a més dels sistemes automatitzats ens permetrà en el futur crear aplicacions que facilitaran d’una manera molt important la comunicació a persones discapacitades, no només les relacionades amb la discapacitat visual. Ja he fet algunes proves i en aquest sentit disposem d’un programa en fase de proves anomenat d’una manera provisional “Navegator’Ulisses”
8.4.8 Entrades amb perifèrics alternatius.
A més del teclat i el ratolí, podem treballar amb diferents perifèrics per crear sistemes alternatius pensats per a facilitar l'entrada de dades a usuaris amb dificultats motrius. Aquest serien alguns dels sistemes d’entrades experimentats i treballats en algunes aplicacions o programes:
Sistemes que emulen el clic, doble-clic i clic-dret del ratolí.
Entrada a partir de sistemes binaris superficials.
Lectura del moviment capturat des del micròfon.
Captura dels canvis produïts des d’una camera WEB.
Reconeixements de morfemes per a interactivat amb els programes a partir del reconeixement de la veu.
8.4.9 Perifèrics flotants en capes separades.
Crear eines flotants transparents per facilitar eltreball de dibuix.
Incorporar música al moviment del ratolí.
Integrar enciclopèdies als textos automàticament.
En aquest programa he treballat els aspectes d’accessibilitat d’una forma acurada, dons els perfil dels usuaris del programa demanen interfícies amb sistemes que afavoreixen la comunicació, ja sigui per dificultats motrius i/o cognitives.
8.4.10 Trebal interactiu de la veu.
La veu sintetitzada és una de les tecnologies més desenvolupades en relació a les eines i programaris dirigits a usuaris discapacitats. Com gairebé sempre els avenços en relació a les eines adaptatives estan relacionades amb necessitats comercials. Els contestadors automatitzats de les empreses telefòniques han fet possible aquesta realitat.
Bona part del programari treballat disposen d’aquesta tecnologia- -per exemple Preditext , Cognigraf i selected-
He experimentat amb dues tecnologies ben diferents amb bons resultats en totes elles :
Sapi4 i les veus de la casa IBM, ViaVoice, Verbio. Podeu trobar veus en castellà d’una forma lliure en relació a veus de Microsoft. A les màquines del Departament on estan instal·lat el programa KitPix, queden activades dues veus en català i dues en castellà.
Sapi5 referida a la tecnologia de Loquendo. Son veus de pagament.
8.4.11 Sistemes d'entrada binaris.
Ja hem situat en alguns aplicatius i programes el sistema d'entrada binari. Presentem dos videos explicatius en relació a l'entrada de dades Binari i seqüèncial .
8.5 "Carlos, la veu d'Alberto"
Alberto és un noi amb paràlisis cerebral, amb afectacions múltiples que condicionen la seva mobilitat d’una manera seriosa: és no oral, i escriu comandant el ratolí amb el peu dret amb una gran destresa i velocitat (en relació a les seves condicions físiques podem dir que és molt ràpid). El vaig conèixer fa ara quatre anys, a partir d’un comunicat del seu pare en el que em demanava ajuda en relació a un sistema parlador.
D’una manera assídua a partir del Messenger van estar comunicats durant més de dos anys que va ser el temps, en el que finalment vaig aconseguir una solució adient a les necessitats comunicatives d’Alberto: el programa Selected.
Aquest programa, encara que utilitzat per altres usuaris respon en la seva arquitectura a les necessitats específiques d’Alberto i ha estat sempre obert a les noves necessitats plantejades per l’evolució de la tecnologia informàtica. En el treball de recerca he desat un espai de temps per a treballar diferents aspectes que poden millorar d’una forma important la seva qualitat de vida. Les necessites cobertes fins ara han estat.
Disposar d’un sistema comunicatiu parlador que el permeti “parlar” amb la seva família i amics, directament des de casa o des del Messenger.
Poder obtenir en format de veu tot el text que selecciona sense la necessitat de fer clic.
Transformar el programa a l’arquitectura de Windows Vista. Al canviar el portàtil, va tenir que importar el programa al nou sistema operatiu i vaig tenir problemes per fer les adaptacions necessàries.
El tipus de modulació de la veu sintètica és ben important ja que, es la seva veu i per tant ha d’interioritzar una en concret que faci amb la seva personalitat. Actualment treballa amb una de les veus de Loquendo, amb les que esta totalment identificat. Transformar el Selected per que pugui treballar amb les veus de Loquendo ha estat un treball realitzat en el període de la llicència d’estudis. Ha estat necessari estudiar les codificacions de la tecnologia Sapi-5, de gran complexitat.
He adaptat el programa Selected per que sigui operatiu amb el programa Messenger aplicant filtres per que no faci repetició innecessàries de les paraules o frases.
He aconseguit transformar d’una forma automatitzada els textos en arxius de só, això permet enviat comunicats a companys que no saben llegir i crear la seva pròpia biblioteca de textos en format de veu.
NOTES A PEU DE PÀGINA
Informàtica Extrema. Ens referim amb aquest terme als aspectes tecnològics més complexes treballats per facilitar el treball en Educació Especial.
Una sistema “KeyLogger” que capta qualsevol caràcter entrat en el teclat sense saber on és l’aplicació amb el Focus actiu.
Preditext: [En línia: ]
Pàgina personal programari: "http://www.bernat-orellana.org
ss
Llicència d’estudis retribuïda concedida pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (DOGC 4968 de 14.09.2007) Sota llicència Creative Commons (Copyright pel programari)