Experiències i agraïment. Ha finalitzat el meu particular “crèdit de síntesis”, i és que em sento com un jove estudiant de batxillerat, que ha pogut finalment dedicar-se durant tot un curs a estudiar, aprendre i investigar en tot allò que més li agrada. Els condicionaments de la vida sempre s’havien interposat entre l’escola i jo, impedint-me de viure les singulars experiències de l’estudiant a temps complert. En aquest sentit, estic absolutament agraït a la comunitat educativa, representada pel Departament d’Educació pel regal de temps, atenció i disponibilitat de recursos. Vull simbolitzar amb el mot “empremtes”, les influències rebudes al llarg del treball d’investigació per part dels docents especialistes en suport educatiu, sense la seva ajuda aquest treball no hagués estat possible.
Expectatives i il·lusions. Davant d’aquestes premisses, no podia decebre les expectatives de molts companys i companyes que sempre m’havien animat a presentar la sol·licitud de la llicència d’estudis i per això he treballat intensament. Estic esperançat en que els resultats hagin cobert les expectatives generades, i tot l’esforç derivi en contribucions de millora de la nostra escola. Tant de bo que el treball d'investigació ajudi a fer possible l’educació d’una manera inclusiva als nostres nens i nenes discapacitats. Si hagués estat així, em sentiria molt content.
Vivències, descobriments, avanços, influències. Són moltes les sensacions viscudes i les aportacions rebudes, tantes que, han modificat substancialment les formes d’entendre i sentir l’educació i això ha fet que els programaris creats recullin totes aquestes aportacions de millora. Han estat moltes les oportunitats per aprendre i millorar a partir de les experiències aportades des de diferents àmbits i estances, molt especialment les rebudes per part del professorat d’educació especial. He tingut l’oportunitat de fer diferents activitats formatives en relació a les necessitats educatives especials i entrar, a partir d’aquestes experiències en els espais “més íntims” del tractament a la diversitat, on he pogut descobrir un àmbit educatiu molt ric en matisos i en aportacions educatives de qualitat. Realment els nens que més i millors recursos necessiten per a educar-se i formar-se, disposen dels docents més preparats, disponibles i propers.
Aportacions, docència, aprenentatge. Ha estat una experiència viscuda des de diferents àmbits i nivells educatius. Inicialment, vaig plantejar la tasca de recerca des de l’observació de la realitat, des de la senzillesa que dona el saber-se un nouvingut a una part de l’educació amb una llarga història i amb uns principis metodològics molt experimentats i consolidats. Calia investigar com podíem contribuir amb eines informàtiques en la tasca d’afavorir, amb rigor intel·lectual, en los processos didàctics dirigits a donar resposta educativa a nens i nenes discapacitats. Aquesta proposta metodològica inicial va ser encertada, ja que va permetre resoldre l’equació entre les variables “experiència educativa docent en suport educatiu” i “eines informàtiques”, binomi clarament en conflicte com a conseqüència de la posició moltes vegades refractària dels docents en relació a la informàtica com a recurs educatiu.
Canvi metodològic per millorar les formes d'ensenyar i aprendre. ¿Com era possible que docents tant implicats, que eren capaços de projectar les tasques de suport en base a metodologies obertes i participatives, tanquessin les portes a la possibilitat d’entrar les eines informàtiques en la quotidianitat de la tasca docent? Aquesta pregunta va ser l’esclat inicial de tot el treball de recerca i la que va marcar els ritmes, hipòtesis i propostes de la investigació en una fase inicial. La resposta a aquesta situació és ben senzilla, els docents de suport educatiu no treballen d’una forma habitual, amb normalitat i d’una forma transparentada, amb eines informàtiques, degut a què aquestes no reprodueixen les formes en les que d’una forma habitual presenten les classes “al cim de la taula”. Les aportacions singulars dels diferents programaris treballats i experimentats en el treball de recerca són una resposta a la necessitat de disposar de programari específic que presenten les situacions sense trencar “la habitualitat” dels processos didàctics. En aquest sentit em sento satisfet amb la feina feta...
1) OBJECTIUS.
1.1 Objectius Generals.
En el guió de la memòria feia referència a la necessitat d’ampliar les guies didàctiques i manuals, millorar alguns aspectes dels programes i crear aplicatius per resoldre necessitats bàsiques pel que fa a l’accessibilitat motriu, cognitiva i visual. Tot amb el propòsit de crear eines afavoridores de processos inclusius en l’àmbit de l’escola ordinària. Tota aquesta tasca ha estat ampliada amb estudis d'aspectes pedagògics, que han ajudat a explicar amb rigor científic, les possibilitats didàctiques del programari en el suport educatiu amb nens i nenes amb necessitats educatives especials. Hem fet una descripció en 9 blocs de treball, on s’explica d’una forma acurada, tota la tasca plantejada inicialment: treball experimental, desenvolupament de guies didàctiques, creació de nous programaris i estudis empírics de diferents aspectes teòrics relacionats amb els objectius inicials plantejats en el treball de recerca.
En el guió previ de la memòria recollia en l’apartat “5.4” sota el títol: “Objectius Concrets de la recerca” un seguit d’hipòtesis i preguntes, que han estat treballades en la investigació en camp, en l’elaboració de noves guies didàctiques i en la creació de programari específic. Aquests són els propòsits inicials:
Plantejar noves metodologies pel que fa a la formació i dinamització de grups de treball en els nivells inicials de l’ensenyament primari en relació al treball amb eines informàtiques.
Experimentar diferents programaris i requeriments tècnics informàtics de tipus multiplicatiu per a facilitar la comunicació i el accés als continguts curriculars ordinaris a alumnes que presenten dificultats derivades de situacions personals, com a conseqüència d’incapacitats motrius, cognitives, d’habilitats socials...
Millorar les interfícies en relació a sistemes de navegació transparentada.
Detectar noves necessitats i requeriments tècnics per generar, prèvia avaluació de las mateixes, nous materials per afavorir el processos inclusius.
Millorar, completar i perfeccionar la comprensió i l’ús de les guies didàctiques, juntament amb els manuals tècnics del programari i els ajuts tècnics a treballar.
El nivell d’assoliment de tots els objectius emmarcats en aquest cinc blocs, estan recollits en les diverses aportacions desenvolupades al llarg d’aquesta memòria. Una lectura atenta explica, d’una manera tangible, concreta i exacta el grau d’acompliment d’aquests objectius. Han estat les diverses aportacions realitzades en diferents àmbits de concreció les que justifiquen totes les aportacions derivades del treball de recerca.
Elaboració de manuals i guies didàctiques.
Activitats formatives dirigides al professorat especialista en suport educatiu.
Creació de programari per resoldre situacions específiques de dificultats d’aprenentatge amb l’ajuda de l’ordinador.
Participació en Jornades, xerrades, congressos.
1.2 Grau d’assoliment dels objectius plantejats inicialment.
Quins materials i guies didàctiques hem aconseguit millorar fins ara?
Hem creat 10 guies didàctiques amb aportacions significatives en relació a aspectes comunicatius. Els documents han estat creats en format HTML, el que ha permès una millora en les presentacions amb la possibilitat d'un tractament de qualitat en el tractament de les imatges, la creació de textos enriquits i la possibilitat de projectar l'explicació a partir d'editor de vídeos implementats en el sistema. Aquest és un aspecte important per a millorar la comunicació i l’aprenentatge dels diferents programaris i suggeriments tècnics. Una proposta interessant per acostar l’ús de l’ordinador a l’àmbit de l'escola ordinària i de suport educatiu.
Guies didàctiques creades i millorades consultables en línia:
Són entenedores i accessibles aquestes guies pels docents?
Les diferents activitats formatives han estat un bon camp d’experimentació en relació als materials i les guies didàctiques. La presentació de continguts amb vídeos, ha estat molt ben valorada pel professorat. Les formes de presentació han estat realitzades a partir de les singularitats de cada programari, tot pensant en l'objectiu de fer entenedors aquests materials. A continuació presentem mostres de pantalles de diferents guies didàctiques en línia amb diferents dissenys:
DESENVOLUPAMENT D’INTERFÍCIES AMB NAVEGACIÓ SENZILLA.
(Fer clic a sobre de la caratula per a entrer en línia)
Programa Gnomos.
Habilitats metacognitives.
Emocions.Música, plàstica, emocions...
2 pàgines HTML amb imatges.
Programa Selected.
Sistema Comunicador amb veu.
Sistemes d'ajuda, parla.
3 pàgines HTML amb imatges.
Guia Didàctica Google-creator
Manteniment pàgines WEB 2.0
Emocions, música, plàstica, emocions...
16 pàgines amb imatges -PDF -
Sistema Mira.els.meus.cucs
Treball de les habilitats bàsiques.
Treball de la llengua inicial.
25 pàgines imprimibles. Vídeos.
Programa Cognigraf.
Treballar habilitats metacognitives.
Programa Interactiu amb veu.
25 pàgines HTML amb imatges i Vídeos.
Programa Mira.els.meus.puzles
Treballar puzles amb les imatges
Habilitats bàsiques.
3 pàgines amb imatges.
Programa Presentacions
Comunicador gràfic.
Programa específic per a la PDI.
3 pàgines amb imatges.
Programa Mira.la.meva.foto.
Eina tractament de la imatge.
Treballar la fotografia.
3 pàgines amb imatges.
Programa Teclat-virtual
Eina de treball
Programa interfocal.
2 pàgines amb imatges.
Mira.la.meva.auca
Sistema Comunicador amb veu.
Sistemes d'ajuda, parla.
25 pàgines HTML amb imatges i vídeos.
¿Els docents coneixen noves estratègies en relació a la formació de grups en el treball amb l’ordinador?. ¿Quines?
He cercar estratègies per a la formació dels docents en TIC, atenent a les especifitats de les N.E.E. i el suport educatiu. Aconseguir racionalitat metodològica i assiduïtat en l'ús de les TIC han estat dos dels aspectes que més he tingut en compte per millorar la rendibilitat dels nous models presentats per treballar amb l'ordinador.
Per fer possible aquesta transformació he treballat diferents aspectes com ara la creació de nous aplicatius amb tecnologies renovades, l’elaboració de noves guies didàctiques amb l’ajuda d’editors de vídeo incorporats i la redacció d'espais de reflexió pedagògica en relació a la utilització de l'ordinador com a eina de desenvolupament pedagògic. En el bloc 5 teniu tota la informació.
Davant unes necessitats de treball en relació a l’acció logopèdica: ¿Els especialistes consideren que les eines aportades afavoreixen l’activitat rehabilitadora, educativa o compensatòria en els factors lingüístics, pràxics, fonològics i/o morfosintàctics?
“Mira.els.meus.cucs” ha estat una experiència creativa al llarg de cinc mesos de treball. Tota l’arquitectura del programa esta pensada d’una forma estricta per a donar resposta educativa a les necessitats i realitats ordinàries en la pràctica docent diària. Aquest objectiu ha estat clarament assolit com a conseqüència de crear materials a partir de l’experimentació i ajuda dels docents. El seguiment del diferents casos exposats en aquesta memòria (“Laura i la seva nina”, “Hector...”, “Anna i els seus anells”) justifiquen d’una manera tangible l’excel·lència en relació als resultat en aquest objectiu concret. La tecnologia desenvolupada en relació a sistemes transparentats d'ajuda per desar la veu i obtenir bases de dades amb fitxers de sons, han estat la base d'aquesta tasca.
¿Coneixem noves eines que ens faciliten el treball de la lectura i escriptura (comprensiva i expressiva) amb alumnes amb discapacitats cognitives?
Els diferents programaris modificats, millorats i creats responen a criteris que han estat experimentats en el treball de recerca, recollint les valoracions, crítiques i suggeriments dels docents especialistes en suport educatiu. Metacognició, treball per projectes, treballs de les emocions, treball col·laboratiu han estat el referents aplicats a les diferents activitats docents realitzades amb alumnes en l’àmbit del suport educatiu: “Anna i els seus anells”, “Hector i la seva necessitat de construir processos d’aprenentatge”, “La Laura i la seva nina, com a model de treball educatiu en un entorn col·laboratiu”, “Hassan ja sap escriure gatet”, han estat exemple d’investigació educativa amb l’ajuda de l’ordinador amb els nens i les nenes com a protagonistes i fils conductors de les activitats investigadores. La millora en relació a les activitats de lectura i d'escriptura han estat contrastades amb l'experimentació a l'aula.
La guia didàctica "Mira.els.meus.cucs" fa referència de tots els aspectes treballats, desenvolupant una base teòrica en relació a les activitats prèvies necessàries per iniciar el procés d’aprenentatge de la lectura i de l'escriptura amb garanties d’èxit.
Els programes "Mira.el.meu.cuc" i "Mira.la.meva.auca" han estat una bona aplicació per a treballar significativament la lectura i l'escriptura. Els programes de tipus "generadors" aporten racionalitat a l’aprenentatge, doncs el procés de creació d'un projecte forma part de la pròpia activitat pedagògica: són els nens i les nenes el que decideixen els elements gràfics, sonors i de text que volen afegir al seu projecte, diferenciant-se d'aquesta manera dels programes tancats o dels dits "d'autor".
El coneixement de l’esquema corporal, les alteracions en relació a les situacions de tipus espai temporals (lateralitad, figura-fondo, orientación temporal) han de ser treballades d’una forma reiterada amb els alumnes amb necessitats específiques de recolzament educatiu -LOE (2006)- El docents pensen que ara tenen més eines operatives i accessibles per fer treballs en relació a aquesta tasca?
Les aportacions en relació a aquest propòsit són del tot significatives, tant si parlem d’aportacions teòriques (treball de les emocions, mapa conceptual de les habilitats bàsiques, treball amb l’ordinador) com si ho fem en el camp dels programaris específics on les aportacions per treballar l’esquema corporal, figura-fondo, lateralitat i situació en relació a l’espai han estat una de les propostes més ben valorades en les diverses activitats formatives realitzades dirigides al professorat de suport educatiu.
He estudiat les emocions com a realitats que interfereixen en els processos constructius dels aprenentatges, relacionant els estats emocionals amb el treball específic amb l'ordinador a partir d'activitats experimentals en camp amb alumnes que requereixen eines i materials adaptats. He experimentat i comprovat la perfecta interacció entre la música, les deformacions plàstiques i la pissarra digital interactiva per a generar situacions emocionals. Aquest tipus de proposta ha demostrat la necessitat d'un treball previ en relació a les emocions abans d'introduir praxis logopèdiques i tractament psicopedagògic específic. "Gnomos" és un exemple de programari alternatiu en relació a aquest tipus de necessitats.
Algunes aportacions en relació a aquest objectiu:
“Mira.els.meus.cucs”. Habilitats metacognitives per la construcció dels universos multisensorials que fan possibles els aprenentatges de la lectura i de l’escriptura.
“Mira.el.meu.puzle”. Treballar els espais mentals en relació a l’esquema corporal i la situació del “meu jo” en relació a l’espai a partir de la meva fotografia o la d’aquelles persones que són significatives respecte als meus interessos.
"Cognigraf" -treball de les habilitats metacognitives- és un altre dels treball desenvolupat en relació al plantejament d'aquest objetiu. Teniu tota la informació en:
"Mirapuzle" és una eina per treballar el desenvolupament de les capacitats espacials a partir de la construcció de fotografies retallades en rectangles i quadrats de diversa forma i tipologia. Permet treballar figures a partir de fotografies referents als interessos dels alumnes.
“Gnomos i Camins”. Fer possible l’aprenentatge com a resultat d’un fluix emocionals. L’esclat de les emocions que fan possible obrir la clau per a construir espai on situar els “meus aprenentatges”.
El desenvolupament de la creativitat s’ha d’aconseguir en el treball diari en les diverses àrees del currículum, emmarcat en les competències bàsiques instrumentals (lectura, escriptura, càlcul) o de les habilitats en relació a les arts plàstiques o la música. També amb materials específics que amb interfícies engrescadores motiven a la hipòtesis o la dubta metòdica, a la transformació i al canvi. ¿Hem aconseguit noves eines, contrastades, avaluades i funcionals que ens ajudin a assolir aquest objectius?
Tota l’estructura dels diferents programes estan pensats per a respondre a aquesta necessitat. Cal seguir treballant en la cerca de materials per a treballar les diferents competències bàsiques. Hem creat -i millorat- diferents programaris per a treballar aspectes curriculars aplicats al reforç educatiu i al conjunt de l'aula ordinària. Alguns exemples:
"Mira.la.meva.auca", per treballar la llengua i les matemàtiques.
"Mira.els.meus.cucs", per a iniciar el treball de la lectura i de l'escriptura.
"Adapter", per a treballar el càlcul operatiu.
"Els eures", per a treballar les monedes i els canvi.
"El rellotge", per a treballar unitats de temps.
"Poligons", per a iniciar l'estudi de la geometria.
"Màgic", per a treballar la simetria i el dibuix.
"Calidoscopi", per a treballar simetries múltiples.
"Trames", per a representar l'espai de dos dimensions.
"Maquineta", per a treballar el càlcul operatiu.
"Presentacions", treballar la llengua amb imatges amb la PDI.
Hi ha un grup de programes molt experimentats per a treballar diferents parts del currículum, molt especialment referenciat al treball dels aspectes de llengua:
"Tapes", per a crear tapes d'una llibreta"
"Taller d'escriptura", per a generar treballs gràfics imprimibles.
"Calendaris i postals", fer un calendari i una postal.
"Sopa de lletres", diverses tipologies de treball amb sopes de lletra.
"Memòric", generar exercicis gràfics en suport paper.
"Wikimagic", generar exercicis ortogràfics i comprensius a partir de la xarxa.
¿Disposem de noves eines pel que fa a les competències bàsiques en l’àrea de matemàtiques, útils i adaptades, a les necessitats dels nostres alumnes?
Vaig iniciar el treball de les matemàtiques amb el projecte integramatic amb bons resultats i valoracions per part del professorat en les diferents activitats formatives, aquest material va ser presentat al 1er Congrés Internet a l’aula.
He investigat en relació a l'àmbit de les matemàtiques desant una proposta oberta per a crear programaris específics per a treballar aquesta àrea d'una forma oberta, participativa, innovadora. El treball amb Integramatic modifica d’una forma substancials les metodologies del treball matemàtic aportant racionalitat, interfícies col·laboratives i la possibilitat d'un treball en xarxa. Les nostres produccions creades en formats estàndards poden ser obertes des de qualsevol processador de text ja que els materials creats són del tipus RTF. A continuació, i com a mostra del programa presentem algunes captures de pantalles.
Una vegada hem treballat els programes que ens permet compartir experiències en relació a les nostres creacions artístiques, matemàtiques i de creació comunicativa en un treball en xarxa ¿Pensem que estem més preparats per treballar eines que ens permetin compartir socialment les tasques d’ensenyar i aprendre?
Inicialment vaig treballar amb el programa Google-creator, com a resultat d’aquest treball vam iniciar un treball de camp amb un nen de primària (queda explica en el bloc “treball social”). També cal explicar que en el treball de recerca aporto una guia explicativa per a crear, d’una manera fàcil i senzilla, propostes de treball de projectes per a treballar d’una forma col·laborativa. De totes formes, cal seguir investigant, ja que aquest punt no ha estat prioritari en el treball de recerca.
Les emocions exerceixen diferents funcions: adaptatives, motivadores, socialitzadores. He redactat un document base explicatiu d’aquestes relacions en base al suport educatiu i l’ordinador. En aquest sentit cal destacar el Bloc que parla de les funcions socials descrit en base a les experiències desenvolupades entorn a la WEB 2.0 com a suport dels aprenentatges en relació a models d’intervenció col·laborativa. Hem creat un manual i desenvolupat una explicació acurada en relació al treball col·laboratiu amb l'ajuda de la Pissarra Digital Interactiva com a pannell comunicatiu.
¿Disposem de noves eines que ens faciliten l’accés motriu d’alumnes discapacitats a l’ordinador i l’accés normalitzat a altres entorns escolar i comunitaris?
Evidentment que si. Aquest ha estat un dels aspectes més i millors treballats i on els resultats obtinguts justifiquen clarament el temps i recursos dedicats al llarg de la investigació. Es poden mantenir diferents pensaments en relació al treball amb l’ordinador com a eina educativa, qüestionar la seva idoneïtat en funció dels àmbits, nivells, o tipologies d’ús. On la tangibilitat dels fets en relació als resultats obtinguts no plantegen cap mena de dubte és en el tema de l’accessibilitat.
Aquest és un dels aspectes més destacats en la recerca i on les diferents línies d’investigacions han aportat els resultats més interessants. Aportacions singulars que ajudaran a atendre inclusivament a nens i nenes que requereixen sistemes comunicatius alternatius. Teniu tota la informació disponible en el Bloc “Informàtica Extrema” de la memòria. A més dels resultats aconseguits, cal dir que com a conseqüència d’aquesta investigació, s’han obert noves línies d'investigació per a la creació de nous aplicatius d’ajuda en un futur immediat. Tant de bo, que aquest nous camins siguin d’ajuda per a normalitzar l’escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials, sense menystenir les possibles aplicacions a situacions polivalents per tractar problemàtiques d’aprenentatge específics amb nens que requereixen un reforç puntual.
Hem fet un treball de distribució i difusió dels continguts relacionats amb el treball de recerca?
A partir de les activitats formatives hem pogut entrar en contacte amb un bon nombre de docents relacionats amb el suport educatiu i les necessitats educatives especials, aquest ha estat un element essencial en la distribució dels programaris i en la presentació de les guies didàctiques. Un altre element que ha ajudat d’una manera substancial ha estat la pàgina WEB www.bernat-orellana.org on prop de 500 docents s'han registrat com a usuaris i han obtingut programari d'una forma lliure.
Un fet que ha projectat el treball de recerca d’una forma significativa ha estat l’acceptació per part del Comitè Científic del Congrés Internet a l’Aula de quatre ponències relacionades directament amb els aspectes desenvolupats en la investigació.
“Habilidades básicas en discapacidad cognitiva y motriz con ayuda del ordenador” en 1er Congreso Internet al aula , Barcelona
“Integramatic, un microcosmos del universo de las matemáticas” en 1er Congreso Internet al aula , Barcelona. [http://www.congresointernetenelaula.es/virtual/?q=node/629&id=290&congreso=presencial]
“Nou programari en relació al suport metacognitiui l’accessibilitatmotriu i visual” en 1er Congreso Internet al aula , Barcelona.
Aportacions més significatives del treball de recerca: de les TIC a les TAC
Al llarg d’un curs he tingut l’oportunitat de conèixer la realitat dels centres en relació al suport educatiu i l’escola inclusiva.He experimentat nous models d’intervenció educativa amb l’ajuda de l’ordinador, aportant programaris, idees i desenvolupaments metodològics que transformen les formes d’aprendre i ensenyar a partir d’experiències treballades en suport no digital. He pogut resoldre situacions de dificultat pel que fa a l’accessibilitat a la comunicació a alumnes que presenten diferents graus de discapacitats - emocionals, motrius, visuals, cognitives – a partir de varies línies d’investigació, totes elles plantejades en els formats de la “informàtica extrema”.
He transformat i creat nous programaris adaptats a l’especifitat de la Pissarra Digital Interactiva, projectant aquesta experiència en accions formatives.
Disposem de valoracions en relació a aspectes ergonòmics de les aules, espais i racons on els especialistes desenvolupen el treball de suport amb l’ajuda de l’ordinador. Aquestes informacions les podeu consultar en la memòria ONLINE. Així per exemple en el manual del programa Senseclic, teniu informació respecte a les condicions de treball amb els perifèrics d’entrada de dades: teclat, camera WEB, Micròfon, ratolí...
Si llegiu detingudament les diferents respostes als objectius generals plantejats us adonareu que hem treballat en “diversos fronts”. Situacions complexes, que requereixen solucions diverses i lectures amb perfils de comprensió diferenciada. Ha estat una tasca del tot complicada, ja que la metodologia, els processos, els termes i les variables subjectes d’investigació, no han estat únicament reflexions i recerques filosòfiques, sinó que a més, calia donar resposta mitjançant la creació de nous programaris, que em demanaven creativitat, dissenys acurats i hores i hores d’incertesa en la recerca de solucions límits, per a donar resposta a situacions complexes, a partir de propostes senzilles i ximples. Complicat¡
Totes les aportacions realitzades en el desenvolupament d’un marc pedagògic ens ha ajudat a explicar, comprendre i significar el treball de recerca.
Les guies ens facilitaran entendre i aprendre a treballar amb els programaris.
Els models d’intervenció amb nens i nenes com a protagonistes de l’acció ens ajudarà a fer possible la comprensió i l’estímul per a treballar en un model inclusiu.
Els programaris són els nusos que lliguen tot l’entramat de situacions i els que fan possible el canvi metodològic, l’accessibilitat i els climes adients als aprenentatges. Sense les aportacions dels programes com ara: “Gnomos”, “el.meu.puzzle”, “els.meus.cucs”, no haguéssim estat possible cap de les fites educatives aconseguides en la investigació.
Els programes informàtics estan referits a un tipus de tecnologia “extrema”, com a conseqüència de treballar amb sistemes tecnològics de gran dificultat. Bona part del codi necessari per a crear els aplicatius o bé no són coneguts, o no estan a l’abast de tothom d’una forma lliure. Aconseguir que els programes funcionin ha estat un treball ingent... Els aspectes fonamentals desenvolupats per fer possible programes afavoridors han estat aquestes funcions, sistemes i solucions:
Sistemes tecnològics avançats.
Obtenir biblioteques gràfiques per modificar grandàries d’imatges amb un gran nivell de qualitat. Crear una miniatura des d’una imatge de gran format, no perden cap de les propietats visuals. Tractar gràficament les imatges a partir de la creació d’efectes visual.
Obtenir una imatge directament des del programa Google i inserir-la en un aplicatiu propi sense perdre les propietats de la imatge original. Retallar la imatge i crear un puzle. (fer interactives les imatges, una vegada capturades i retallades) Des d’Internet al meu ordinador¡.
Crear Navegadors de cerca que interaccionen directament amb bases de dades externes: Google, Wikipedia, Enciclopèdia Catalana. Automatitzar processos de cerca de la informació d’una manera senzilla, fàcil.
Hem trobat les configuracions de tots els motors de veu possible. Així els diferents programaris poden treballar d’una forma automatitzada amb les veus de Verbio, Loquendo, Festival. Pels alumnes no orals i pels afectats amb discapacitats cognitives aquest recurs és vital. “Ajuda a llegir a qui no sap” i “Permet la comunicació oral, sense la capacitat de la parla”.
Fer llegir sense necessitat de fer clic a sobre de qualsevol text de la pantalla del nostre ordinador, creant programaris específics per a discapacitats visuals i cognitiva. Mireu “Selected” i “Navegator” en les guies didàctiques. Aquestes tècniques permeten llegir inicialment els textos i continuar la lectura oral a partir de la veu. Tècnica que facilita el treball lector a usuaris amb fatiga visual.
Aconseguir que un programa sigui a la capa superior, no perden mai el focus principal. D’aquesta manera un usuari amb dificultats mai poc perdre el focus de l’acció. Aquesta tecnologia ha estat aplicada a programes, com ara els teclats virtuals.
Obtenir les entrades de dades del teclat des d’una aplicació no activa, ens ha permès treballar amb sistemes predictius en qualsevol aplicació activa del nostre ordinador. També ens ha ajudat a crear eines complementaries per a treballar auxiliarment en relació a qualsevol programa.
Els programaris poden desar la veu d’una forma automatitzada, sense cap editor de veu extern. Aquesta propietat ha fet que diferents programes tinguin sistemes de captació de la veu d’una manera automatitzada. El programa enregistra la veu i la desa en un arxiu automàticament.
En la pissarra digital interactiva o en l’ordinador, el programa a partir de la lectura dels moviments del ratolí, els transforma en veu, en musica, en deformacions plàstiques. Aquesta nova tecnologia ha fet possible programes de nova generació, com ara Gnomos, Camins.
Hem aconseguir treballar en local, aprofitant els recursos disponibles en disc dur, desar i obtenir informació des del meu ordinador als arxius del servidor. Així programes com “Presentacions”, treballa amb bases de dades gràfiques obtingudes directament des d’Internet.
Ja podem intervenir enels efectes del ratolí, aconseguint funcionalitats del tot interessant, com ara simular virtualment el clic. El programa fa clic sense necessitat de fer l’acció de clicar. Activem el ratolí a partir de diferents perifèrics, com ara la catifa màgica o la camera digital.
Hem generat sistemes propis d’edició gràfica per a la creació de bases de dades en el programa Integramatic.
Hem desenvolupat algoritmes de transformació per a treballar amb sistemes de predicció intel·ligent. És el cas del programa Preditext, aplicatiu ja clàssic en Internet i que aviat haurà de ser profundament renovat.
L’automatització de processos entre diferents aplicacions ens ha permet fet aplicacions senzilles, que faciliten d’una forma important el treball amb l’ordinador.
Tots aquest avenços tecnològics ens han ajudat a fer l’ordinador accessible a tot tipus d’usuaris, permetent “la normalitat” dels processos comunicatius a usuaris amb dificultats. En aquest sentit, pensen que les aportacions en el canvi metodològic han estat importants.
Les tendències actuals de dirigit tots els aprenentages als continguts de la WEB 2.0 em sembla equivocat i erroni, ja que, sense qüestionar les excel·lències d’aquest àmbit, no pot per si mateix, resoldre totes les necessitats plantejades a nivell educatiu. Heu trobat algun aplicatiu obert i en línia que ajudi a nens i nenes a treballar les habilitats bàsiques d’una manera significativa?
Per fer possible el canvi metodològic, cal abans un previ avanç tecnològic que faci possible “la normalitat” en els processos educatius a la totalitat de la comunitat educativa. Tant de bo, si aquest treball, ha fet alguna aportació en aquest sentit.
Alguns exemples aplicats en relació als avanços tecnològics.
3) Propostes de futur.
Crear xarxa entre els col·lectius implicats en l’escola inclusiva com a moviment: associacions professionals, col·lectius de pares, fundacions. Els pares dels nens i nenes discapacitats estan molt motivats per participar d'una forma activa en complementar el treball escolar dels seus fills a partir d’activitats de suport a casa. Aquest nens, amb una producció (llegir i escriure) molt limitada per la manca de temps en l’horari escolar poden complementar la seva formació a casa, aspecte que els ajudarà en les activitats de construcció de coneixement, omplir espais de temps que d’una altre manera generen avorriment i com a conseqüència de tot això generar estats d’ànims engrescadors i potenciadors de l’autoestima personal.
3.1 Propostes de treball d'impacte social en relació a la inclusió.
Cercar ajudes pel desenvolupament de nous materials i investigacions: universitats, fundacions, entitats privades.
Difondre l’escola inclusiva en la societat: articles en premsa, organització i intervenció en actes en relació a l’escola inclusiva, xerrades, conferencies.
Generar propostes formatives dirigides als pares amb nens i nenes discapacitats a partir dels col·lectius que treballen per la millora en la qualitat de vida d’aquestes persones.
Cercar ajuda per generar i millorar nous programaris alternatius i multiplicatius per a persones discapacitades
Difondre aquests materials i idees entre altres col·lectius emergents amb necessitats i requeriments en relació a eines multiplicatives, com per exemple associacions que treballa amb gent gran i malalts que requereixen eines que estimulen els aspectes metacognitius, com ara les persones que pateixen alzheimer.
En aquest sentit investigar els programaris creats per a estimular els aspectes metacognitius i les emocions a partir de la pissarra digital interactiva entre els col·lectius de gent gran en activitats de tipus lúdic (per exemple tallers i activitats en casals de la gent gran)
Crear un grup de treball i reflexió envers l'escola inclusiva en l'entorn de l'Associació Espiral.
Entendre aquestos materials entre altres col·lectius, que sense ser de Necessitats Educatives Especials, requereixen activitats de reforç complementari.
3.2 Perspectiva investigadora:
Continuar la investigació en relació a activitats relacionades en el desenvolupament metacognitiu i emocional. Música, deformacions plàstiques, eines pel desenvolupament emocional.
Investigar en el camp de l’accessibilitat cognitiva i motriu, molt especialment referida a l’entorn de la navegació per Internet.
Investigar en sistemes d'entrada a partir de perifèrics alternatius: veu, reconeixement de veu, camera WEB, sistemes amb commutador amb sistemes binaris.
Desenvolupar el programa Integramatic: calculadora integrada, dibuix tècnic, programa per a treballar gràfiques, taula de càlcul.
4) Contribucions esperades.
No podem parlar únicament de futur, ja que la projecció de tota la tasca descrita en aquesta memòria ja és una realitat coneguda per bona part de la comunitat educativa –fonamentalment a Catalunya, al estar redactats tots els continguts únicament en llengua catalana -. Properament farem les traduccions per així poder ampliar les àrees de contribucions.
A partir dels diferents punts informatius esperem que arribin els continguts al conjunt de la comunitat educativa:
Pàgina principal de la memòria del projecte que queda en format HTML.
Espai WEB personal de l’autor.
Enllaços dels diferents portals educatius. (Per exemple de la XTEC)
Per així poder intervenir i treballar per afavorir els processos inclusius en l’àmbit de les aules ordinàries.
Tant de bo, que aquesta tasca pugui tenir continuïtat en el futur, i les persones que són responsables des del Departament d’Educació facilitin els mitjans per a continuar les projeccions de les investigació ja iniciades.
Demanem a més, que es faci possible que aquests materials, programes i reflexions arribin a partir d’activitats formatives, presentacions, jornades, enllaços a tots aquells que treballen des de diferents àmbits i situacions per fer possible l’educació en les millors condicions, a tots els nens i nenes que requereixen la millor atenció i tot el nostre esforç.
5) Guió de les aportacions teòriques, treball de camp i espai reflexiu.
Atenen a la immediatesa i a la millor
disponibilitat
dels materials en un format HTML, així com la
possibilitat
de fer
dissenys
acurats que milloren els aspectes comunicatius, presento totes les reflexions recollides en 9 espais WEB, un per a cada bloc d'investigació.
La
possibilitat
d'introduir text enriquits, vídeos i arxius Flash milloren les presentacions d'una manera notable. Aquest document que presento com a índex en un format HTML, també queda redactat en format PDF que és el document que presento al Departament d'Educació com a constància del treball fet en el treball de recerca. Cal dir que en el document en format paper, degudament
enquadernat
porta un CD annexat i executable en local, on pot visualitzar-se el contingut de tota l'obra: textos, imatges i vídeos. D'aquesta forma assegurem no perdre en el futur cap part del contingut al quedar arxivat en les dependències bibliogràfiques del Departament d'Educació.
9.1 Índex en relació a les activitats de formació realitzades.
9.2 Índex en relació a les activitats de formació rebuda.
9.3 Jornades, congressos.
9.4 Espai WEB "www.bernat-orellana.org"
9.5 Propostes de futur
9.6 Propostes de treball:
9.7 Seguir la investigació.
9.8 Matemàtiques, ordinador i canvi metodològic.
1.4 Aportacions: suggeriments, ajuda.
Bibliografia
Ainscow. M.; Hopkins. D.; Southworth. G.; West. M.(1994). " Hacia escuelas eficaces para todos. Manual para la formación de equipos docentes". Narcea. Madrid.
Alcantud, f. & soto, f.J (2003) "Tecnologías de ayuda en personas con trastornos de la comunicación". Valencia: Nau llibres.
Alcantatud F & M. Lobato(2001) 2001: "Odisea de la Comunicación". Logroño. ISAAC
Mel Ainscow(2003). “Desarrollo de Sistemas Educativos Inclusivos”. San Sebastián.
Arnaiz. P.(2003). "Ed. inclusiva: una escuela para todos". Aljibe. Málaga.
Basil. C.. Soro. E.. RosellL. C.(1998): "Sistemas de signos y ayudas técnicas para la comunicación aumentativa y la escritura: principios teóricos y aplicaciones." Masson. S.A. Barcelona.
Collins.A (1998) "El potencial de las tecnologías de la información en la Educación". en Vizcarro. C y León. J.A (Ed) Nuevas tecnologías para el aprendizaje. Madrid. Pirámide.
Del Rio M.J.(1996) "Lenguaje y comunicación en personas con necesidades educativas espe ciales." Barcelona. Editorial Martínez Roca.
Gros. B.. García. I.. Álvarez. I.. 2005. “Construint comunitats de construcció col.laborativa de coneixement”. Butlletí La Recerca. Número 3. Octubre. 2005. ICE de la UB.
Begoña Gros (2006) ."Juegos digitales para comprender los sistemas complejos". Revista Comunicación y Pedagogía. Nº 216. 2006
Díaz Carcelen (2003). "Las voces del silencio. Una comunicación sin límites". Murcia. Educación y Cultura. Región de Murcia.
Cardelle-Elawar. M.. y Sanz de Acedo Lizárraga. M.L. (1997)."La inteligencia emocional: su regulación e implicación"
Joaquin Fonoll y Ambrosio Gassol(2006) " Webcam como sistema de acceso en actividades de estimulación, psicomotricidad y ayudas técnicas" en 4º Congreso de Tecnología Educativa y Atención a la Diversidad i 6º Congreso Iberoamericano de Informática Educativa Especial (Murcia)
Fonoll, Joaquim(1998). "La informática y los alumnos con necesidades educativas especiales". Comunicación y Pedagogía, nº 150, pp. 14-17
Flavell(1976). "La Psicología Evolutiva de Jean Piaget". Buenos Aires. Paidós
Flavell(1984). "El desarrollo cognitivo". Madrid. Aprendizaje Visor
Jürgen Habermas(1981), "Teoría de la acción comunicativa: I. Racionalidad de la acción y racionalidad social Crítica de la razón funcionalista". Ed. Taurus.
Maria del Mar Lluelles Perera(2008), "Les Webquest a l'Escola Inclusiva", Comunicació en 1r Congrés Internet a l'Aula, Barcelona.
Carles Gallego(2008) Ponència “Alfabetització matemàtica”. Departament d’Educació.
Climent Giné Giné. Gerardo Echeita. Marta Sandoval. M. L. López (2002).."Aportacions a la comprensió. construcció i manteniment d'una escola per a tots. En línia.
Pujolàs. Pere.(2003). "Aprendre junts alumnes diferents. Els equips d'aprenentatge cooperatiu a l'aula.". Eumo. Vic. 2003
Pujolàs. Pere(2001). "Recull d'experiències i reflexions entorn a la inclusió".Aljibe.
Pujolàs. Pere.(1997) “Los grupos de aprendizaje cooperativo. Una propuesta metodológica y de organización del aula favorecedora de la atención a la diversidad”. Aula d’Innovació Educativa. Número 59
Grup de treball «Llenguatge escrit i educació especial» País Valencià. Spain." El tractament de la diversitat en el treball per projectes” En línia:
Llicència d’estudis retribuïda concedida pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (DOGC 4968 de 14.09.2007) Sota llicència Creative Commons (Copyright pel programari)
ar amb el mot “empremtes”, les influències rebudes al llarg del treball d’investigació per part dels docents especialistes en suport educatiu, sense la seva ajuda aquest treball no hagués estat possible. 
Canvi metodològic per millorar les formes d'ensenyar i aprendre
Plantejar noves metodologies pel que fa a la formació i dinamització de grups de treball en els nivells inicials de l’ensenyament primari en relació al treball amb eines informàtiques.
Elaboració de manuals i guies didàctiques.
“Mira.els.meus.cucs” ha estat una experiència creativa al llarg de cinc mesos de treball. Tota l’arquitectura del programa esta pensada d’una forma estricta per a donar resposta educativa a les necessitats i realitats ordinàries en la pràctica docent diària. Aquest objectiu ha estat clarament assolit com a conseqüència de crear materials a partir de l’experimentació i ajuda dels docents. 
Aquest és un dels aspectes més destacats en la recerca i on les diferents línies d’investigacions han aportat els resultats més interessants. Aportacions singulars que ajudaran a atendre inclusivament a nens i nenes que requereixen sistemes comunicatius alternatius. Teniu tota la informació disponible en el Bloc “Informàtica Extrema” de la memòria. A més dels resultats aconseguits, cal dir que com a conseqüència d’aquesta investigació, s’han obert noves línies d'investigació per a la creació de nous aplicatius d’ajuda en un futur immediat. Tant de bo, que aquest nous camins siguin d’ajuda per a normalitzar l’escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials, sense menystenir les possibles aplicacions a situacions polivalents per tractar problemàtiques d’aprenentatge específics amb nens que requereixen un reforç puntual. 
“Habilidades básicas en discapacidad cognitiva y motriz con ayuda del ordenador” en 1er Congreso Internet al aula , Barcelona
“Integramatic, un microcosmos del universo de las matemáticas” en 1er Congreso Internet al aula , Barcelona. 
“Nou programari en relació al suport metacognitiui l’accessibilitatmotriu i visual” en 1er Congreso Internet al aula , Barcelona.
“Mira la meva auca", aprenentatge significatiu de la llengua” en 1er Congreso Internet al aula , Barcelona.
Crear xarxa entre els col·lectius implicats en l’escola inclusiva com a moviment: associacions professionals, col·lectius de pares, fundacions. Els pares dels nens i nenes discapacitats estan molt motivats per participar d'una forma activa en complementar el treball escolar dels seus fills a partir d’activitats de suport a casa. Aquest nens, amb una producció (llegir i escriure) molt limitada per la manca de temps en l’horari escolar poden complementar la seva formació a casa, aspecte que els ajudarà en les activitats de construcció de coneixement, omplir espais de temps que d’una altre manera generen avorriment i com a conseqüència de tot això generar estats d’ànims engrescadors i potenciadors de l’autoestima personal. 
