• 
• 6.3 L'ordinador en un entorn educatiu.

Si bé aquest bloc del treball de recerca esta referit als nivells inicials, voldria apuntar algunes reflexions respecte al fet de la informàtica coma “productors de bens educatius”. Les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació han de ser part substancial del desenvolupament metodològic en l'elaboració del currículum formatiu per diferents raons:

	És un mitjà en el qual els joves desenvolupen bona part de les seves habilitats comunicatives i per tant proper a ells.
	Permet realitzar activitats de reforç davant necessitats de suport educatiu específic, sobretot en les àrees “més constructives” com són la llengua i les matemàtiques.
	La possibilitat del treball en xarxa permet crear plataformes comunicatives d'aprenentatge dialògic d'una forma oberta, directa i ràpida.

	La immediatesa en la consecució d'uns resultats brillants en relació als continguts i als formats creatius donen confiança als alumnes, elevant la seva autoestima i equilibri emocional, motivant-los a seguir investigant i aprenent.
	L'alumne coneix d'aquesta manera un format educatiu nou que li permetrà posteriorment seguir la seva formació a partir d'activitats formatives relacionades amb l'autoaprenentatge amb ajuda d'espais virtuals formatius a distància.
	L'alumne aprèn amb una nova eina necessària en el món del treball, i per tant un instrument d'inserció socio-laboral.

	Internet, com finestra oberta al món, implica una càrrega de continguts i situacions d'aprenentatge enormement positives, però al mateix temps continguts i problemàtiques a les quals s'ha d'abordar amb un cert grau de maduresa. És necessari un bon coneixement de les diferents situacions i una reflexió continuada des d'un punt de vista ètic. Bona part del currículum ha d'estar basat a aprendre a conviure amb les diferents situacions de conflicte que van apareixent d'una forma continuada en el mitjà. Les competències instrumentals necessàries per a interpretar i intervenir en processos relacionats amb el món del treball es donen moltes vegades en el món d'Internet: buscar treball en un entorn virtual, formar-se, trobar un trajecte o un mitjà de transport per a desplaçar-se, manejar bases de dades en relació a possibles jaciments d'ocupació.
	La dependència cada dia major del mitjà digital fa necessari un bon coneixement de les possibilitats comunicatives per a adquirir hàbits i conductes autònomes.
	Donat la importància del mitjà i de la implicació directa en els diversos àmbits de la vida dels joves, es fa necessari una intervenció educativa per a reflexionar en relació als nous formats comunicatius emergents .

6.4 Metodologies de treball amb l'ordinador.

5,4,1 Treballar i jugar. Ja he fet alguns comentaris en el bloc “Treball metacognitiu” mostrant la meva preocupació davant la continuada aparició de programaris on la forma de cridar l’atenció esta més plantejada en els formats amables de navegació que en propostes interactives en relació als continguts, arribant a confondre els objectius prioritaris d’ensenyar i aprendre amb altres propòsits purament lúdics. Pràctiques continuades amb programaris no adequats poden produir efectes no desitjats , ja que “les tasques educatives guarnides amb cotó” intentant minimitzar les dificultats inherents als aprenentatges poden provoca finalment actituds contraries en el moment que presentem les situacions d’una manera més “normalitzades”, amb la necessitat d’un esforç personal per part de l’alumne.

En el programa “mira.els.meus.cucs”, per exemple, he treballar per aconseguir dissenys atractius, visualment atraients, però sense oblidar l’objectiu concret de treballat les habilitats bàsiques. Dèiem “ara estic treballant¡”

Un dels aspectes més aconseguits en “Mira.els.meus.cucs” ha estat l'equilibri entre les presentacions engrescadores i els objectius educatius pensats en la construcció de processos intel·lectuals per afavorir l’aprenentatge significatiu.

6.4.1 Informàtica i interactivitat.

Un altre veritat mai no qüestionada ha estat la creença generalitzada de que els programes informàtics han de ser interactius, entenen la interactivitat com la relació unívoca de l’ordinador respecte a l’alumne. El plantejament és del tot incorrecte, doncs no pot existir, en un sentit estricte, una relació de comunicació interactiva entre persones i màquines. L’alumne proposa i l’ordinador disposa.

Els models tradicionals de presentació de situacions i verificació per part de l’ordinador és un sistema útil per a fer formació en un medi virtual, també com a proposta posterior després d’una activitat formativa, mai pot ser la proposta principal i essencial. Cal plantejar-lo com el que és, un sistema mecànic de treball complementari i de suport. En situacions de dificultats d’aprenentatge, aquest tipus de programaris poden resoldre la necessitat de disposar de materials educatius repetitius, tot pensant en alumnes que requereixen fer continuades repeticions per poder aprendre.

El treball amb l’ordinador no ha de ser diferent a les metodologies treballades a classe amb les altres eines i situacions.

Les aplicacions informàtiques han de permetre els aprenentatges a partir de la pràctica reflexiva, les metodologies constructivistes i la presentació dels continguts amb materials significatius.

6.4.2 Sistemes de treball amb els ordinadors.

Sistemes més tradicionals. Els més coneguts, permeten o no els errors i poden presentar sistemes alternatius d'ajuda. Sistema mecànics de comprovacions d'errors, que poden presentar d'una forma estructurada en una enquesta o formulari. Els continguts estan tancats i els alumnes no poden intervenir en la selecció dels materials en els que hem de treballar.

Sistemes Generadors. Els alumnes treballen amb situacions relacionades amb el seu entorn, a partir dels seus coneixements previs, necessitats i interessos, d’aquesta manera la informàtica pot contribuir a una percepció constructivista dels aprenentatges. El treball davant l’ordinador ha de generar els materials, situacions i vivències que ha de continuar en la transversalitat del procés educatiu.

Sistemes Manipulatius. En fase d’investigació, programari sense perifèrics d’entrada (o entrades d’una forma molt simple, com ara un polsador o prémer qualsevol tecla de l’ordinador, únicament per a passar d’una activitat a una altre).

L’ordinador “dicta” les ordres que pot mostrar i informar a partir de veus i imatges. Tota l’acció o treball s’ha de fer fora de l’ordinador i ha d’estar feta amb la manipulació d’objectes. No hi ha resposta per part de l’ordinador, la validació s’ha de fer entre les persones que formen el grup de treball. Algunes propostes de treball:

L’ordinador presenta una capsa de color blau en les que es veuen una sèrie de botons i un signe d’interrogació. Què vol dir aquesta situació?. Cerquem a la classe i ens trobem diverses capses, una de blava. Compten el nombre de botons i entre tots valoren si la resposta és correcta.

L’ordinador presenta una situació en la que presenta una corda amb unes formes en concret. Amb una corda real i amb un aparell ja preparat hem de situar la corda com la mostra. Després hem de valorar com s’ha resolt la situació i fins i tot fer una fotografia.

    Formes organitzatives davant l'ordinador.

		Forma més tradicional, cada alumne amb un ordinador. Treball individualitzat supervisat pel professor. També pot representar un treball col·laboratiu en el que cada alumne treballa un aspecte en concret d'una pàgina WEB. Sistema d’edició, que permet el treball simultani a diversos usuaris amb l'aplicatiu Google-creator.
		Treball col·laboratiu davant l'ordinador amb un petit grup de classe. En aquest cas, amb l'ajuda de la PDI el grup de treball pot ser tot el grup de classe. La PDI pot representar la pissarra verda, amb les ventatges afegides del sistema digital amb aquesta tipologia d'agrupament.
		Treball més freqüent en el suport educatiu, en el que s'estableix un sistema comunicatiu entre dos o tres nens i nenes i el docent. Aquest sistema és pot treballar amb l'ajuda d'una PDI.

6.5 La Pissarra Digital Interactiva.

La Pissarra Digital Interactiva ha estat una veritable troballa que ha creat grans expectatives en relació a la informàtica educativa. Se li ha donat una importància i atribucions que caldria aclarir, dons hi ha el perill de pensar que la PDI per si mateixa, resolt tots els problemes plantejats a nivell de la informàtica educativa.  Vídeo que mostra les possibilitats comunicatives del programa Presentacions, especialment pensat per a treballar aspectes comunicatius amb la Pissarra Digital Interactiva. Aporta teclat virtual, galeria gràfica des d'Internet, marcadors de colors.

Malgrat les possibilitats comunicatives d’aquest nou perifèric, no podem pretendre resoldre totes les necessitats amb aquest recurs, que poc servir per a presentar la tasca d’ensenyar i aprendre d’una manera constructiva, col·laborativa i innovadora o ajudar a fer-ho d’una forma tradicional amb un caire de modernitat.

No vull presentar en aquesta referència cap descripció tècnica exhaustiva, ja que disposem en xarxa d’àmplies guies i referències com ara la que ha desat a la nostra disposició el CRP de Sant Vicenç dels Horts amb una amplia i treballada informació. Si que voldria plantejar algunes reflexions en relació a aquesta eina com a suport educatiu i en aquesta tasca remarcar les grans diferències i aportacions pedagògiques d’acord als nivells educatius i tipologies del treball a realitzar. Així, en relació al suport educatiu les aportacions son substancials, més si fem comparacions amb altres nivells educatius, com ara l’Educació Secundària.

6.5.1 Pissarra Digital (P.D.) i Pissarra Digital Interactiva (P.D.I)

La diferència entre la ja “antiga” PD i la PDI és l’afegit de la interactivitat, és a dir la possibilitat de la interacció entre el programari i els continguts. D’aquesta manera, al poder focalitzar el treball davant la pissarra podem establir metodologies de treball col·laboratiu. Cal dir que en moltes ocasions el treball realitzat davant una PDI es podria fer perfectament amb l’ajuda d’un canó de projecció, que aboca la imatge al cim d’una superfície blanca. Aquest és el cas que hem vist moltes vegades quan és presenta una sessió de treball amb una PDI, on l’entrada és fa amb un teclat sense fil, reproduint les formes de treball anteriors a la Pissarra Digital Interactiva. Les dades amb la PDI s’han d’entrar a partir de teclats virtuals, ja que d’aquesta manera focalitzem el treball en el entorn físic de la PDI. D’altre manera no tindria sentit la seva utilització, ja que les raons plantejades en funció de comoditat i sentit estètic no justificant per si mateix la forta inversió necessària per a la seva disponibilitat. En general no s’entén què és i què es pot fer amb la PDI i se li demana que reprodueixi els esquemes metodològics del treball dels aplicatius informàtics com si estiguessin treballant amb la pantalla de l’ordinador.

Es fa una regla de tres, en sentit estricte, situant la variable PDI en lloc de la variable “pantalla de l’ordinador” i aquest pensament dona lloc a preguntes que indiquen el grau de desconeixement de les possibilitats didàctiques d’aquestes eines en preguntar: “i mentre un alumne treballa amb la PDI, que en fan els altres?”. Qui fa aquest tipus de pregunta no ha entès el significat de canvi metodològic que aporta aquest instrument pel desenvolupament d’estratègies de treball col·laboratiu i inclusiu.

6.5.2 Programari Específic de les PDI

Cada marca de PDI aporta un programari diferent, incompatible amb altres pissarres. Cal dir que les produccions realitzades en un entorn concret, genera propostes de treball, exercicis i produccions, únicament executables amb el programa creat. La incompatibilitat és absoluta i la possibilitat de construir coneixement a partir d’un treball col·laboratiu i en xarxa entre usuaris de diferents marques queda del tot restringida. Cal dir que a més, els programes utilitzen totes les eines si estem connectats a la PDI, impossibilitant un treball previ davant la pantalla de l’ordinador. Aquestes restriccions afecten notablement les possibilitats de preparació de les classes. (en marques ben conegudes com la Smart queden no operatius l’editor de vídeo i el teclat virtual, per exemple).

Els programes específics de cada PDI poden suportar d'altres aplicatius. En general aquestes són les possibilitats constructives:

	Treballar amb el programari de la PDI i els seus estris (llapis, compassos, generadors de polígons i línies) i les seves galeries gràfiques. Aquest tipus de proposta pot ser de utilitat en la creació de mapes conceptuals, generar produccions didàctiques senzilles. Cal dir que les possibilitats constructives són molt limitades i això fa que al final les estructures i interfícies siguin totes molt semblants. Si resulta interessant la possibilitat de desar la sessió en format de vídeo per fer creacions didàctiques explicatives, com ara crear mostres on l’alumne pugui visualitzar la direccionalitat del traç en exercicis de grafomotricitat, una de les aplicacions de més utilitat en referència al suport educatiu.
	Treballar amb l’editor de vídeo amb la possibilitat de fer aturades, captures de pantalla, dibuixar amb els estris de dibuix. Aquesta possibilitat és ben útil per a fer presentacions, treballar un compte, entre altres possibilitats.
	Un dels aspectes més aconseguits és la possibilitat d’entrar arxius SWF (programari creat en l’entorn Macromedia Flash) com si fos una eina inclosa en la pròpia interfície. Això permet treballar aquest tipus d’aplicatiu amb les eines del programari específic.
	En l’entorn del programari específic de la marca Smart podem importar un arxiu creat en PowerPoint, eina de gran utilitat, encara que perdem totes les animacions, hipervincles i altres objectes inserits “com a paquet” en l’arxiu.
	Treballar amb programari pensat d’una manera exclusiva per a la PDI.

6.5.3 Programari pensat per a treballar amb la PDI.

Si mireu a la pàgina del CRP de Sant Vicenç dels Horts, veureu que hi ha un seguit de propostes de treball catalogades per nivells educatius creades en l’entorn de la PDI de la marca Smart. Podeu constatar que les aportacions en relació al suport educatiu no són gaires, que les propostes majoritàries estan referides a l’Educació Primària i que a nivell d’Educació Secundària, les propostes són únicament dos¡¡¡ (consultat 30/06/2008). Aquest és un element de reflexió sobre “la utilitat” de la PDI en funció dels diferents i àmbits. On l’ús de la PDI esdevé una eina de màxima utilitat i que pot marcar d’una forma important les metodologies és en l’Educació Infantil i molt especialment en el treball del suport educatiu i l’escola inclusiva. En aquest aspecte hem fet avanços molt importants en el treball de recerca, amb aportacions especialment creades per gaudir de les possibilitats didàctiques d’aquest nou perifèric. Aquestes són les aportacions de programari pensat per a la PDI i l’escola inclusiva. Al disposar de totes les eines permet treballar d’una forma autònoma en qualsevol PDI –tot tipus de tecnologies i marques-

Mostres de vídeo: (Tots els programes els podeu obtenir des de la pàgina www.bernat-orellana.org)