7.1 Aspectes generals. Per a Reeve(1994), citat per Chóliz(2005) les emocions exerceixen diferents funcions sobre les capacitats de les persones i les prepara per donar resposta a les diverses situacions. És important esbrinar quines son aquestes per a ser tingudes en compte en el disseny dels materials educatius i estudiar de quina manera les podem canalitzar millors. Anna –la nena autista dels anells- ens ha ensenyat com el treball conduït de les emocions, pot fer emergir els estats emocionals i aconseguir construir coneixement. Ara veurem com els estats emocionals ens condiciona i ens dona eines comunicatives afavoridores de processos d’aprenentatge relacionats amb les habilitats socials.
7.2 Funcions de les emocions.

Una primera funció és adaptativa i ens prepara per enfrontar-nos a les diferents realitats que ens podem provocar por, alegria, tristor, desconfiança, fàstic, anticipació. Explica com el sistema psicosomàtic actua per canalitzar aquestes situacions en un sentit o en un altre ajudant a apaivagar els efectes que son negatius i a reconduir els que son positius.
Una segona funció es refereix a les funcions socialitzadores i els efectes produïts per a canalitzar les emocions en relació a conductes apropiades en les activitats socials.
Les metodologies constructivistes que neixen com a conseqüència de la Teoria de la Gestalt tracten a la persona “com a individu social”. Els processos educatius intenten millorar les condicions personals, els aspectes més íntims, sempre considerant però, la realitat de l’individu com a part d’un sistema.
Aprenem “íntimament” a ser millors no com a esses aïllats, sinó com a persones que formen part de la comunitat. En aquest sentit les estratègies i les metodologies TAC sempre han d’afavorir aquest tipus de processos basats en l’aprenentatge a partir de situacions col·laboratives. “Les flors creixen envoltades d’altres flors”.
Els entorns col·laboratius generen situacions de conflicte a les que hem de donar resposta, el treball en equip planteja la necessitat d’interioritzar formes assertives en la relació i això és una pràctica social que hem de plantejar com a objectiu educatiu. No fer-ho, no representar aquesta forma de treball comporta no treballar habilitats socials ben necessàries per afrontar amb èxit el futur en les diverses formes de relacions familiars, socials i professionals.
Un tercer aspecte queda referit a les funcions relacionades amb els mecanismes que activen i canalitzen la motivació. Motivar vol dir implicar, “fer creure” a partir de mecanismes de pensament racional, a partir de presentar situacions atractives i de propiciar climes d’aprenentatge favorables. La motivació és una forma d’energia davant l’aprenentatge. La motivació canalitza les emocions i multiplica els efectes adaptatius a situacions complexes, i això és clau per a crear entorns educatius equilibrats.
El treball en grup, la participació en xarxes socials i el plantejament de les tasques en base a projectes són elements dinamitzadors que engresquen als alumnes a la recerca i a la participació activa en la tasca educativa comuna.
L’ordinador és una eina essencial per a treballar la socialització en l’entorn educatiu. Per això cal plantejar canvis significatius en els aspectes metodològics. Mireu el punt TAC en les notes a peu de pàgina i el punt “Treball amb l’ordinador”.
7.3 Factors metacognitius i socialització.
Amb els nens i nenes d'Educació infantil i Cicle inicial els esforços de suport educatiu es centren en el treball de les habilitats metacognitives preparatòries pel treball més relacionat en aspectes curriculars, sobre tot en les àrees més constructives dels aprenentages, com ara la llengua i les matemàtiques.
Evidentment que aquestes accions no es fan d'una manera aïllada, sinó que estan sempre emmarcades en un marc col·laboratiu, amb el propòsits d'aprendre i ensenyar al costat dels altres. De vegades les situacions son ben complexes i els alumnes arriben al Cicle Mitjà amb una formació de base deficient que no els permet construir aprenentatge al mateix ritme que els seus companys com a conseqüència de diferents raons:
|
Condicions socials desfavorables en funció del lloc de residència, d'una manca d'estructura familiar i d'altres situacions que provoquen viure en contextos d'exclusió social. Aquestes situacions accentuen i potencien els aspectes negatius pel que fa a una escolarització normalitzada
|
|
Situacions de discapacitat greus que afectin seriosament les potencialitats i capacitat d’aprenentatge, ja siguin emocionals, cognitives, motrius. |
| |
Una incorporació tardana al sistema educatiu que provoca mancances en relació a les habilitats escolars que afavoreixen grans dificultats per assolir un rendiment escolar adequat.
|
Aquestes situacions provoquen en els contextos escolars més complexos petits grups de nens i nenes (entre 2 i 4) seriosos problemes per seguir les classes amb un ritme normal. La resposta per treballar aquestes situacions en un nivell de suport educatiu en els centres queda explicada a continuació:
Vermell: treball per projectes a partir d'un model inclusiu. Treballar els aspectes més curriculars sempre alternats amb propostes en relació al treball de les habilitats bàsiques. En el manual "mira.els.meus.cucs" expliquem acuradament aquests aspectes en relació als continguts curriculars
Verd: és una etapa importantíssima on els aspectes més pedagògiques en relació a les tasques metacognitives han de ser tingudes en compte, ara més relacionades en "com hem de construir pensament", com obtenir eines que ens ajuden a treballar. El treball dels continguts curriculars no ha de ser diferents, ja que el marcar diferències entre "allò que estudiem" ajuda a visualitzar les diferencies "entre el que jo sé i el que saben els altres". En aquest aspecte cal potenciar el treball, els continguts i els coneixements que més ajudin a fer emergir les potencialitats dels alumnes que comencen a mostrar ja les primeres mostres d'actituds negatives o asocials.
Blau: Seguir la mateixa estructura de treball anterior.
7.4 La WEB 2.0 en un entorn educatiu.
Els profunds canvis produïts com a conseqüència dels nous avanços tecnològics (molt especialment a partir dels nous llenguatges de programació, com ara PHP, JavaScript i VisualBasic.Net) han transformat les formes tradicionals de construir pensament, modificant formats i interfícies amb nous dissenys i recursos. La WEB 2.0 ha permès crear formats comunicatius sense els que ara seria impensable qualsevol activitat educativa amb l’ajuda de l’ordinador. Sense qüestionar aquesta plataforma com a una part essencial en tota activitat educadora que vulgui ser transformadora, en alguns nivells i tipologies de treball, cal seguir treballant en altres tipus de propostes.
Treballar d'una forma col·laborativa un projecte en un entorn WEB 2.0 utilitzant l'ordinador és pot concretar en l’elecció de diferents plataformes de treball, totes elles igualment vàlides. Per aquest tipus de tasca a l’Educació Primària i Primer Cicle de Secundària, he treballat amb l’ajuda de la plataforma Google-Creator, amb uns bons resultats educatius. La diferència d’aquesta plataforma respecte a les altres radica en el tipus de navegació i en la forma en que la que s’ha resolt el sistema d’edició, que permet el treball simultani a diversos usuaris. D’aquesta manera cada alumne pot treballar la seva pròpia pàgina personal utilitzant una únic registre d’entrada. Aquest aspecte és bàsic a nivell de seguretat de l’entorn, ja que assegura l’edició de dades a l’àmbit específic de l’aula. En altres sistemes cada usuari ha de tenir configurat el seu propi registre, el que significa una multiplicitat de noms d’usuaris i codis d’entrada.
El que no és gens recomanable en aquest nivells, es que cada alumne tingui accés sense restriccions a una pàgina que forma part d’un projecte educatiu i en un medi que esta dins un context de representació institucional.

A més d’aquesta característica tant important, el sistema ofereix totes les possibilitats constructives dels altres sistemes com ara:
 |
Presentacions de gran qualitat a partir de plantilles preconfigurables. Inserció d’imatges, enllaços i textos amb editors de gran potencia. |
 |
Possibilitat d’afegir codi Html d’una forma automatitzada i de fer entrades des d’altres repositoris, com ara Flickr, Youtube... |
 |
Possibilitat d’afegir mapes i d’altres aplicacions. Aquesta propietat és essencial en el plantejament educatiu de les pàgines WEB. |
 |
El tipus de tecnologia desenvolupada permet realitzar projectes de treball col·laboratius i en línia, compartint mateixos espais virtuals en un mateix espai temporal. |
|